Un nou pas històric cap a la vida artificial

Científics d'Estats Units i europa han aconseguit crear el primer cromosoma artificial.

Aquest és el primer cop que s'aconsegueix fabricar un cromosoma complet y funcional d'un organisme eucariota.

Per a realitar aquesta tasca han sigut necessàris sis anys de treball de científics internacionals.

Segons Boeke, director de l'Institut de Sistemes Genètics de la Universitat de Nova York, aquest treball representa el pas més gran d'un esforç internacional per a construir el genoma complet de llevadura.

El cromosoma, després de ser creat, va ser integrat a cèl·lules vives de llevadura de cervesa.
Aquestes cèl·lules es comportaven de forma normal però tenien propietats diferents que les cèl·lules de llevadura normal.

En el futur, hauria de ser possible desenvolupar varietats sintètiques de la llevadura capaces de fabricar medicaments o certes vacunes, entre elles una contra la hepatitis B.

La creació de noves neurones provoca la pèrdua d'antics records

Un nou estudi, realitzat a ratolins i altres rosegadors, explica que al crear noves neurones se'n destrueixen altres.

Durant aquest experiment els científics van aplicar lleugeres descàrregues elèctriques que els petits animals assimilaven a l'entorn on es trobaven en aquell instant. A continuació, van deixar que els animals utilitzecin la roda ja que esta demostrat que l'exercici físic crea noves neurones.

El resultat va ser clar: Tots els animals que havien utilitzat la roda havien oblidat, quasi completament, l'antic temor a l'entorn.

Les conclusions aplicades als humans van ser que els nens poden formar records d'esdeveniments particulars, no obstant, no poden retenir aquesta informació i l'obliden.

La primera clonació

Una de les tècniques més avançades i amb més futur és la clonació. Un dels experiments amb més èxit ha sigut el de L'ovella Dolly.

 Aquest experiment consistia en crear un individu completament idèntic a un altre. Aquest experiment es va realitzar amb ovelles.

En primer lloc, es va extreure una cèl·lula d'una ovella qualsevol (ovella 1) i d'aquesta cèl·lula se'n va extreure el nucli.

A continuació es va extreure el nucli de l'òvul d'una ovella diferent a la primera (ovella 2) i se'n va conservar el citoplasma.

El nucli de la primera cèl·lula es va ajuntar amb el citoplasma de la segona i es va implantar l'òvul amb el nucli a una tercera ovella (ovella 3).

Un cop va haver nascut el nou individu els científics la van analitzar detalladament i van comprovar que la nova ovella (ovella 4) era idèntica a l'ovella 1.

Una poma podrida podreix a les del seu voltant

A què és deu això?

És per un gas que emeten les fruites en començar a madurar , un gas que la poma produeix en grans quantitats quan està massa madura o en procés de putrefacció .

Es diu etilè i és un hormona vegetal que alliberen els fruits . En el cas del produït per les pomes , és ben aprofitat per alguns que com truc per fer madurar fruites verdes més ràpid embolicant-les en paper ( que reté l'etilè ) al costat d'una poma madura .

Encara que les pomes que produeixen l'etilè en grans quantitats , també hi ha les peres , els alvocats , plàtans i els kiwis , tots catalogats com climatèrics .

Per anys es va pensar que la calor era el que madurava a les fruites , però, més tard es va demostrar que es devia al etilè que resultava de la combustió incompleta del querosè .

Avui dia la indústria segueix aprofitant aquesta propietat. Com informa Rtve , els fruits es recullen quan estan formats però no madurs per evitar danys durant l'empaquetat i transport . Després en càmeres de gas són exposats al etilè per a arribar madurs al supermercat .